« Semaine de la BD » : mandray anjara ny «Pejy maizina» an’i Riri

Les Nouvelles - mer, 06/05/2024 - 07:47

Tanterahina eny amin’ny Alliance Française d’Anta­nanarivo (AFT) Andavamamba, nanomboka omaly hatramin’ny 8 jona 2024, ny fampirantiana iarahana amin’i Riri, Mala­gasy mpanao tantara an-tsary. « Pejy maizina », io no lohatenin’ny tantara an-tsary miranty eny amin’ny AFT Anda­vamamba. Tsiahivina fa tafiditra ao anatin’ny hetsika “Semaine de la Bande Dessinée” ity fampirantian’i Riri ity. Ankoatra ity fampirantina ity, ahitana fifaninanana sy atrikasa ary velakevitra mahakasika ny tantara an-tsary ihany koa eny an-toerana. Tanjona ny fampivelarana sy fampiroboroboana ny tontolon’ny tantara an-tsary eto Madagasikara.
Anisan’ny misantatra ny « Semaine de la Bande Dessinée », ny fampirantianan’i Riri. Sary miisa 46 no miranty eny an-toerana. Raha fintinina fohy ity tantara an-tsary ity, niainga tamin’ny zava-nisy marina, maneho ireo fanontaniana saro-balina manodidina ny herisetra mifototra amin’ny mahalahy sy ny mahavavy.
Ankoatra izay, anisan’ny nandrasan’ny mpankafy tantara an-tsary ihany koa ny velakevitra iarahana amin’i Rolling Pen sy Catmouse, Malagasy anisan’ny sangany sy manana ny lazany hatrany ivelany eo amin’izany fanaovana tantara an-tsary izany.

Lin

Catégories: National

Tononkira mahitsy fitoraka: mitondra ny hafatry ny fiarahamonina ny Groupe CB

Les Nouvelles - mer, 06/05/2024 - 07:47

Tarika anisan’ny manana ny tanjony eo amin’ny fanatontosana ny kanto ny Groupe CB. Ankoatra ny fahafinaretan’ ny sofina sy ny maso, omen-dry zareo lanja ny filazana ny zava-misy…

Randrianarison Mamison Elysé, fantatry ny mpitia zavakanto any Fiana­rantsoa amin’ny solonanarana hoe : « CB ». Izy no mitarika ny Groupe CB. Miavaka amin’ny tononkira mahitsy toraka tsy mihambahamba amin’ny filazana ny tsy rariny, ny tsy marina sy ireo endrika fanambakana maro mety hahazo eny amin’ny fiarahamonina. Sahy mijoro amin’ny fahamarinana sy maneho izany any anatin’ny mozika ataony i CB. Tsan­ga­nasa voalohany nojarian-dRan­drianarison Mamison Ely­sé, ohatra, ny hira « Inona ny vaovao ? ». Noforoniny, noho ny zava-nisy sy nitranga tamin’ireo mpivarotra tao Fiana­ran­tsoa. Tsapany ho nipaka tany amin’ireo naheno azy ity hira ity ka nanapa-kevitra ny hanohy hatrany ny fikirakirana ny mozika, i CB. Ankoatra ireo, mampahafantatra hatrany ny lanjan’ny fihavanana sy ny firaisankina ny Groupe CB. Raha ny fanazavany, efa toetra voajanahary aminy rahateo ny mampihavana.
Manaraka ny zava-misy
Nisy fotoana nampalaza ny fisian’ilay biby masiaka teny amin’ny fiarahamonina. Saika, nahenoina izany feo izany avokoa nanerana an’i Mada­ga­sikara. Anisan’izany ny tao Fianarantsoa. Ankehitriny, na­voakan’ny Groupe CB ny hira mitondra ny lohateny « Biby ». Anisan’ny gadonkira lalaovin’ity tarika ity ny tropikaly, afro, sns. Amin’ny ankapobeny, afaka mitety gadona maro ry zareo.
Nambaran’i Mamison Ely­sé fa : « vonona hatrany ny hitondra ny hafatry ny fiarahamonina amin’ny alalan’ny mo­zika ny Groupe CB. Misokatra ho an’ireo te hiaraka hiasa aminay izahay ho fampiroboboana ny mozika ». Nandritra ny fotoana nampamaivay ny aretina « covid » ny taona 2021 no nahazoany ny solonanarana « CB » (cache bouche). « Azo ambara ho nitondra fanambinana, nitarika ho any amin’ny fahombiazana ho ahy io solonanarana io », hoy Randria­narison Mamison Ely­sé.

HaRy Razafindrakoto

Catégories: National

Reniranon’ i Onilahy ; 110 ha ny ala potika ao amin’ny faritra arovana

Les Nouvelles - mer, 06/05/2024 - 07:46

Potika tanteraka ny tontolo iainana eto Madagasikara. May avokoa ny ankamaroan’ ny ala vokatry ny hetraketraky ny olombelona. Ho an’ny faritra Atsimo Andrefana, manodidina ny 100 ha ny fahapotehan’ny ala manodidina ny faritra arovana amoron’ny reniranon’i Onilahy, ny taona 2023. An­tony mahatonga izany ny fa­naovana ny doro tanety, ny tavy, ny fampiasana ny arina fandrehitra. 100 000 ha isan-taona ny ala ringana eto Madagasikara, raha ny antontanisa farany nomen’ny Global Forest Watch. Ankehitriny, ampiasain’ny olombelona atao ho arina fandrehitra ihany koa ny ala honko. Hita mate­tika izany amin’ny faritra avaratra andrefana sy faritra an­drefana izay be ala honko. Tanterina botry na lakana mamonjy ireo tanàn-dehibe ny arina azo avy amin’ny honko. Fantatra anefa fa miantoka tanteraka ny fiveloman’ireo hazandrano samihafa, toy ny drakaka sy makamba itony karazana ala itony. Anisan’ny mpisintona entona karbona be indrindra ihany koa ny honko miohatra amin’ny ala fahita mahazatra.
Vokany, mora lasibatry ny loza voajanahary samihafa isika. Laharana fahefatra alohan’ny farany ihany koa i Madagasikara amin’ny fiovaovan’ny toetr’andro. Miantraika amin’ny fampivoarana ny toekarena ny fahapotehan’ny tontolo iainana. Ankoatra izay, miantoka ny fiveloman’ny karaza-jamananaina ny faritra mando noho izy mamatsy rano sy sakafo, rivotra sns. Tandindomin-doza ihany koa ny faritra mando, ringana avokoa ny 35%-n’ny faritra mando maneran-tany tato anatin’ny 50 taona farany, raha ny antontanisa navoakan’ny fikambanana iraisam-pirenena WWF.

Henintsoa Hani

Catégories: National

VAOVAO TAMBATRA

Les Nouvelles - mer, 06/05/2024 - 07:46

Nanolotra ny fikarohana nataony tany Japon Rtoa Andriantsitohara Attiana Fara, talen’ny Fikaro­hana sy ny fenitra ao amin’ny minisiteran’ny Asa vaventy, ny 29 mey teo. Manohy ny fianarana hahazoana ny mari-pahaizana « Doctorat » any amin’ny oniversite Naga­saki izy, mandritra ny telo taona, nanomboka ny taona 2024.

Hampitomboina ny isan’ny fiaramanidina ampiasain’ny Madagascar Airlines. Hiampy iray izany amin’ity volana jona ity, iray koa amin’ny volana jolay, ary iray hafa amin’ny volana aogositra. Mano­hana ny fahazoana ireo ny Banky iraisam-pirenena, ao anatin’ny Drafi-panarenana ity kaompania ana habakabaka ity.

Avy amin’ny biby avokoa ny 60 % ny aretina mpahazo ny olombelona izay miantraika betsaka amin’ny fahasalamana sy ny fivelomana ary ny toekarena. Aretina matetika hita, ohatra, ny haromotana,
« fièvre de la vallée de rift » mpahazo ny biby fiompy. Natsangana, araka izany, ny komity mpitantana ny misehatra amin’ny fisorohana ny areti-mifindra.

Catégories: National

Zavamananaina an-dranomasina : hampitomboina avo telo heny ny AMP arovana

Les Nouvelles - mer, 06/05/2024 - 07:46

Mandray anjara hampitomboana avo telo heny ny fari-dranomasina arovana eto amintsika ny tetikasa GEF-AMP. Tanjona ny hiarovana ny karazan-javamananaina samihafa ao aminy.

Araka ny tatitra avy amin’ ny tetikasa GEF6-AMP*, tandindomin-doza ny karazan-javamananaina an-dranomasina sy amorontsi­raka eto Madagasikara. Misy amin’izy ireny ny ahina ho lany tamingana. Mahatonga izany ny fitrandrahana tafahoatra ataon’ny mpanjono sy ny fanimbana ny toera-ponenan’ ny hazan-dranomasina, ny ala honko. Eo koa ny fahasimban’ ny morontsiraka sy ny anaty ranomasina, vokatry ny fio­van’ny toetr’andro.
Miisa 10 ny fari-dranomasina arovana (AMP) eto Mada­gasikara, mirefy 643 935 ha. Miisa 12 ny faritra arovana miaraka amin’ny an-tanety sy an-dranomasina, mirefy 1 559 653 ha.
Tanjon’i Madagasikara ny hampitomboana avo telo heny ny AMP, hiarovana ny karazan-javamananaina ao aminy. Handray anjara hanatrarana izany ny tetikasa GEF6-AMP. Tetikasa eo anivon’ny minisiteran’ny Tontolo iainana sy ny fampandrosoana maharitra (Medd). Mamatsy vola azy ny Tahirimbola ho an’ny tontolo iainana maneran-tany (GEF).

Hazan-dranomasina, vorona, …
Misy amin’ireo karazan-javamananaina an-dranomasina na amorontsrika tsy hita raha tsy eto amintsika, toy ny voron-drano, mitoetra eny amoron-dranomasina, miisa 7. Eo koa ny soka-dranoma­sina, antsoina koa hoe « fano », misy karazany 5, hita any avaratra andrefana sy atsimo andrefan’i Madagasikara.
Mandalo aty Madagasi­kara ka ny trozona manom­boka ny vanim-potoan’ny ririnina, toy izao, miteraka sy mampitombo ny zanany. Any amin’ny helidranon’Antogil no ahitana azy hatrany amin’ny tapany atsinanana, toy ny any Sainte Marie, Foulpointe, sns. Mahasarika  mpizahatany maro, vahiny sy malagasy izy ireny.
Mahakasika ny zavama­niry, misy ny vatohara, ny ahi-dranomasina, ny ala honko izay toera-ponenan’ny ma­kamba sy ny fozabe.

Njaka Andriantefiarinesy

Catégories: National

Justice – Akamasoa: 700 enfants obtiennent leurs jugements supplétifs

Les Nouvelles - mer, 06/05/2024 - 07:23

Dans le cadre du mois de l’enfance, le ministère de la Justice a marqué le début de la célébration au centre Akamasoa Ambohimahitsy. Ainsi, 700 enfants ont pu obtenir leurs jugements supplétifs à défaut d’acte de naissance. L’objectif étant de faire bénéficier les enfants de leurs droits. La délégation ministérielle composée du Tribunal de Première instance (TPI) d’Antananarivo ain­si que des représentants de la commune rurale d’Ambo­himangakely, a été dirigée par la ministre de la Justice, Landy Mbolatiana Randria­manantenasoa. Cette action entre dans le cadre des piliers de développement fixés par le président de la République, dont la promotion du « Capital humain ».

T.N

Catégories: National

Tourner casaque

Les Nouvelles - mer, 06/05/2024 - 07:23

Mois de juin. La fin du premier semestre. Une période faste pour l’évaluation à mi-parcours des réalisations depuis janvier. Mais surtout, pour le cas de Madagascar en particulier et l’hémisphère sud en général, le début de l’hiver, vu que le dernier cyclone dénommé Ialy (nom donné par la Grande île) s’est formé le 21 mai, pour signer la fin définitive de l’été austral. Quoi qu’il en soit, même si l’hiver commence à peine, il revêt déjà le caractère de « Tsy mena-mivadika » (qui n’a pas honte de changer) : un matin plus frais suivi d’une journée plus chaude pour se terminer par un froid de canard le soir venu. S’ensuivent les différentes maladies saisonnières comme la toux, le rhume, la grippe…
Il faut maintenant sortir les vêtements chauds et puis s’attendre à ce que ceux-ci deviennent des fardeaux à porter une fois que le soleil brille, avant qu’on ne les remette à nouveau pour rentrer le soir. L’habitude des bureaucrates consistant à laisser les vestes sur la chaise de bureau est compréhensible à ce moment-là. De leur côté, les élèves peaufinent les derniers préparatifs avant les examens finaux et officiels. Ceux des écoles catholiques ont déjà commencé les leurs avec le CEPE le 31 mai, puis le BEPC depuis lundi. D’après les observations de nos aïeux, examens officiels riment parfois avec temps frais et même crachins. Le CEPE du 18 juin va confirmer ou infirmer cette régularité tendancielle.
Le dernier et non des moindres sera sans doute l’attente des résultats des législatives du 29 mai à travers le pays. Beaucoup d’incidents ont été constatés, tant durant la campagne qu’après le recensement des voix. Autant dire que ce dernier est la seule opération exemptée d’anomalie si l’on ne tient pas compte des coupures d’électricité, vu que cela ne concerne que les bureaux de vote raccordés au réseau électrique. Mais quels que soient les résultats annoncés, ceux-ci vont déterminer la politique appliquée durant les cinq prochaines années sachant que la Chambre basse a parfois le dernier mot à dire dans les différents projets de loi, dont les LFI et les LFR.
Espérons que le climat politique actuel, plus chaud que jamais, ne sera pas les prémices d’une crise politique qui va de nouveau plonger le pays dans le chaos. D’autant plus que d’après les tendances provisoires, les candidats indépendants sont plus nombreux à être élus que ceux de l’opposition. Qu’ils ne se sentent pas être des « électrons libres » qui changent de camp comme bon leur semble, ou qu’ils ne soient pas des « zatran’ny lalan-dririnina ka fahavaratra avy no manao hitsin-dalana » (des habitués du trajet en hiver qui empruntent le chemin le plus court même en période des pluies) …

Lova R.

Catégories: National

Législatives: publication des résultats provisoires le 11 juin

Les Nouvelles - mer, 06/05/2024 - 07:23

Sauf changement, la Commission électorale nationale indépendante (Ceni) publiera les résultats provisoires des législatives le 11 juin, si cela était fixé au 8 juin. Au vu des premières tendances, la course se joue entre l’Irmar, le Firaisankina et les indépendants.

«Nous avons prévu que les résultats provisoires seront connus le 11 juin, mais tout dépendra des demandes de confrontations de PV », a indiqué le rapporteur de la Ceni, Soava Andriamarotafika, joint au téléphone hier. « C’est inscrit dans les textes, les candidats ont le droit de demander la confrontation des voix », a-t-il poursuivi. Pas plus tard qu’hier, la plateforme Firaisankina s’est adressée à la Ceni pour une demande allant dans ce sens. Ce qui fut chose faite, vu que la Ceni s’y est conformée en procédant à la confrontation. Depuis l’arrivée des PV à la Ceni, trois demandes de confrontations ont déjà été effectuées. Les résultats provisoires dépendront alors de l’issue de ces demandes.

30% des BV traités

Jusqu’à hier, « 30% des bureaux de vote dans toute l’île ont déjà été traités au niveau de la Ceni », a fait savoir Soava Andriama­rotafika, annonçant pour ce faire que près de 11.000 bureaux de vote sur les 28.000 existants ont déjà été traités. « Les versions physiques étant déjà arrivées, nous les envoyons à présent auprès des districts », a-t-il expliqué.
En attendant, l’organe électoral procède à la publication des PV déjà traités depuis le 29 mai. Au vu des tendances publiées, trois entités se démarquent pour obtenir leurs places à l’Assemblée nationale. Si la plateforme de l’Irmar en soutien au président Andry Rajoelina est en avance dans le Sud et le Nord du pays, celle du Firaisankina, dirigée par Marc Ravalomanana et consorts semble se battre dans les hautes terres. Quant aux indépendants, ces derniers jouent le chaud et le froid un peu partout dans le pays et semblent laisser derrière eux la plateforme du Collectif pour Madagascar qui a du mal à se faire une place.

En ce qui concerne les requêtes, celles-ci ne passent plus par la Ceni mais sont directement dirigées auprès de la Haute cour constitutionnelle (HCC) qui devrait également statuer prochainement.

T.N

Catégories: National

Pages