Mihaino ny mponina ny fanjakana! Ny minisitry ny Asa vaventy (MTP), Rafidison Richard Théodore, indray no nihaona tamin’ny vahoaka, omaly zoma, teny Anosiarivo Ambohimanga Rova, taorian’ny sekreteram-panjakana miadidy ny Tanàna vaovao, Andriamanohisoa Gérard, ny alakamisy. Mihaino sy miresaka amin’ny vahoaka voakasiky ny fanamboarana ny arabe migodana mampitohy an’ Antananarivo sy Toamasina. Nidinika sady nandray ny hetahetan’ny mponina eny an-toerana ny minisitra Rafidison Richard Théodore, niaraka tamin’ny mpiara-miasa aminy. Satria, nanome toromarika manokana ny filoham-pirenena Rajoelina Andry, ny hanakaikezana ny vahoaka, sady mila hafainganina ny fikarakarana ny antontan-taratasy rehetra mahakasika ny vola fanonerana (indemnité d’expropriation) ho an’ny olona rehetra voakasiky ny tetikasa.
Misokatra ho an’ny rehetra
Nohamafisin’ny minisitra, fa misokatra mandrakariva ny varavaran’ny minisitera MTP, mandray ny fitarainana na ny fiaraha-miasa entina hampandroso ny tetikasa fanamboarana ny arabe migodana.
Tsiahivina fa notandrovina ny tsy handalovan’ny soritry ny lalana eny Ambohimanga Rova, satria manana sata vakoka iraisam-pirenena ny Unesco. Kendrena koa ny tsy hanotofana tanimbary be loatra. Miainga eny Tsarasaotra Ivato ny PK0 ho an’ny arabe migodana ary any Anjozorobe ny PK 80 amin’ny ampahany voalohany. Hatrany Toamasina kosa ny ampahany faharoa, mitotaly 260 km.
Njaka A.
Hojerena ny fiaraha-miasan’i Madagasikara sy Afrika atsimo eo amin’ny sehatry ny fitaterana ana habakabaka. Hampitomboina ny sidina ho tonga eto amintsika na avy amin’ireo kaompaniam-pitaterana avy ao Afrika na eo amin’ny sehatra iraisam-pirenena. Hojerena koa ny sehatry ny fitaterana an-dalamby hampandrosoana sy hanitarana ny zotra efa misy.
Tsy mbola nampiditra gogo an-dranomamy « poisson chat » eto Madagasikara ny fitondram-panjakana. Ananantsika io gogo io saingy anaty ranomasina no misy azy. Takina ny fanarahan-dalana sy ny fahazoan-dalana samihafa rehefa vita ny fanadihadiana ara-tontolo iainana ho an’ny fiompiana hazandrano atao.
Tafiditra ho mpikambana eo anivon’ny EDBM ny filohan’ny CSI teo aloha, Rabenarivo Sahondra, sy ny tale jeneralin’ny vondrona Arbiochem, Andriamanalina Rivo. Marihina fa andraikitry ny EDBM ny fanatsarana ny tontolon’ny fandraharahana eto Madagasikara ho an’ny fampandrosoana ny toekarem-pirenena.
Manafosafo ny 5 000 Ar indray ny euro iray. Porofo izao fa mitotongana ny Ariary sy ny toekarem-pirenena. Ambony ny fanafarantsika entana raha oharina amin’ny fanondranana atao. Anisan’ireo vokatra afarantsika ny solika, ny kojakoja fampiasa andavanandro. Mbola ambany lavitra kosa ny lavanila, letisia, sy lamba aondran’i Madagasikara any ivelany.
Napetraka ny rafitra hiadiana amin’ny kolikoly eny anivon’ny Fitantanam-paritry ny fambolena sy ny fiompiana (Drae) faritra Atsinanana. Tonga tany Toamasina, ny 5 marsa teo, ny rantsamangaikan’ny Bianco ao amin’ny minisitera Minae (UAI LCC/ Minae), nihaona tamin’ny mpiasa any an-toerana. Nohazavaina ny paikady mifanaraka amin’ny Politka ankapoben’ny fanjakana (PGE) isaky ny sehatrasam-panjakana rehetra.
Tsiahivina fa efa novolavolaina tamin’ny taona 2023 ny Politika anatiny hiadiana amin’ny kolikoly (PILCC) ao amin’ny minisitera Minae, hampiharina mandritra ny 3 taona (2023-2025). Anisan’ny andraikitry ny UAILCC ny fanentanana sy fampianarana, ny fisorohana ary ny fanaraha-maso ny kolikoly. Voakasik’izany ny tsenambaro-panjakana, ny fandraisana mpiasam-panjakana, ny fizarana fitaovana sy kojakojam-pamokarana ary ny fampandehanana ny tetikasa eo anivon’ny minisitera. Raisin’izy ireo koa ny fitarainana avy any amin’ny sokajin’olona samihafa.
Hitohy ny amin’ny fitantanam-paritra hafa ity fanentanana sy fametrahana ny ady amin’ny kolikoly ity.
Njaka A.
Voaresaka nandritra ny fikaonandohan’ ny fanjakana sy ny sehatra tsy miankina ireo paikady maharitra ho an’ny fampandrosoana ny firenena. Mila hamafisina ny fiaraha-miasan’ny roa tonta ho an’ny fampiroboroboana ny toekarena.
Vaindohan-draharaha ho an’ny fampandrosoana ny firenena ny fiaraha-miasan’ny rafi-panjakana sy ny sehatry tsy miankina. Nifanakalo hevitra momba ireo paikady maharitra ho an’ny fampandrosoana ny toekarena sy hanatsarana ny tontolon’ny fandraharahana ny roa tonta tetsy amin’ny Carlton, ny alatsinainy teo. Tanjona ny hanamafisana ny fiaraha-miasa sy hampiroborobo ny fampiasam-bola eto Madagasikara. Voaresaka nandritra ny fivoriana natao fa dingana lehibe hampiroboroboana ny fandraharahana sy hanatsara ny tontolon’ny asa eto Madagasikara ny fifandraisan’ny fanjakana sy ny sehatra tsy miankina, izay fototry ny fandrosoana.
Ankoatra izay, nisy ny famakafakana ny tatitry ny asa tamin’ny taon-dasa, ny tombana sy ny vina ho amin’ny hoavy. Nifanakalo hevitra mahakasika ireo laharam-pahamehana ho an’ny taona ho avy ny mpandray anjara samihafa. Nofintinin’ireo komity ihany koa ireo tondro ara-toekarena sy ara-pandraharahana eo amin’ny sehatra nasionaly sy iraisam-pirenena.
Mifampiankina
Mbola ny 36% ny mponina no misitraka ny herinaratra eto Madagasikara. Ambany io taha io raha oharina amin’ireo firenena aty atsimon’i Sahara izay manodidina ny 48,4%, araka ny tatitry ny Banky iraisam-pirenena. 14% ny mponina no mampiasa ny angovo madio ho an’ny fandrahoan-tsakafo. Miankindoha amin’ny fampiasana ny arina fandrehitra kosa ny Malagasy an-tapitrisa maro. Tanjona ny hampakarana hatrany amin’ny 80% ny tahan’ny fisitrahana herinaratra ho an’ny taona 2030. Azo avy amin’ny angovo azo havaozina sy ny « mix énergétique »ny 85%. Tombanana hatrany amin’ny 7 miliara Ar ny fanatanterahana ny tetikasa. Angatahana ny fandraisan’anjaran’ny sehatra tsy miankina enti-manatanteraka ny vina indrindra amin’ny famatsiam-bola 60% na ny 4,5 miliara dolara ny tetikasa, hoy hatrany ny fanazavana voaray.
Henintsoa Hani
Hotanterahany ny sabotsy izao, eny amin’ny renivohitry ny distrika, ao Andramasina, ny fambolen-kazo iarahana amin’ny fikambanan’ny Mpianatra andrin’ny distrikan’ Andramasina (Manda). Nambaran’ny filoha mpitarika, Ranarizafinjato Hilaire, fa hanasana ireo raiamandreny sy mpitantana amin’ireo kaominina miisa 14 eo anivon’ny distrika izao hetsika izao. Hitohy amin’ny fifampiarahabana noho ny taona vaovao izany ary koa korana samihafa. Efa fanaon’ny Manda isan-taona ny fambolen-kazo tahaka izao ka nanentanan’izy ireo ny rehetra ho tonga maro.
Tsiahivina fa nijoro ny taona 2010 ny fikambanana. “Natao hampiray ireo mpianatra rehetra eny amin’ny anjerimanontolo na ny miankina na ny tsy miankina amin’ny fanjakana”, hoy ihany izy. Manampy izany ny hitondrana ny anjara biriky amin’ny fampandrosoana ny tanàna sy ny tanindrazana amin’ny maha tanora tomponandraikitra ny tsirairay avy.
Synèse R.
Zazavavy 6 taona maty novoin-dreniny tao Ambalasoa, fokontany Antanety, kaominina Antsirabe, afakomaly hariva. Manan-janaka roa io ramatoa io. 6 taona ilay zokiny raha toa ka vao 5 volana ny zandriny. Efa nodimandry ny vadiny ka mitaiza irery ireo zanany ireo io renim-pianakaviana io. “Vao dimy volana an-kibo ilay zaza no namoy ny ainy ilay rangahy”, araka ny fanazavana voarain’ny polisy misahana ny famotorana. Nentin’ilay ramatoa niala teo amin’ny tanànany ireo zaza roa ireo, ny alakamisy 13 marsa teo. Niverina nody izy, no ho ny hariva ny andro. Nahatsikaritra anefa ireo mpiray monina taminy fa tsy nentin’ilay ramatoa niverina ilay zazavavy 6 taona. Nampanontany tena ireto farany rahateo ny fihetsik’ilay renim-pianakaviana. Hitan’ny fokonolona faty tany anatin’ny lakandrano tsy lavitry ny fokontany misy azy ireo ilay zazavavy. Nakarin’ny tsara sitrapo an-tanety ity farany. Nandainga ary voalaza fa namorona tantara nandreseny lahatra ireo manodidina fa tsy namono io zanany io ilay ramatoa. Tezitra noho ny fihetsiny ny fokonolona ka saika hampihatra fitsaram-bahoaka. Voasoroky ny mpitandro filaminana izany. Nosamborina ary notanana atao famotorana ny renin’io zaza namoy ny ainy io.
Tsiferana R.
May kilan’ny afo tanteraka ny trano misy rihana roa tetsy Mandrimena Iavoloha, omaly tamin’ny 11 ora tolakandro. Jiolahy nanafika no tompon’antoka
Voalazan’ny tompon-trano fa nisy olona tsy fantatra niditra sy nanapitsoka ny varavarana iray tao an-trano talohan’ny nirehetan’ny afo. Nambaran’izy ireo fa mpangalatra io lehilahy io, noho ny fihetsiny hafahafa izay tsikaritry ny mponina teny amin’ny manodidina. May kila tao anaty trano avokoa ny entana rehetra, tao amin’ny efitra rehetra amin’ny rihana voalohany sy faharoa. Anisan’ izany ny vola mitentina 20 tapitrisa Ariary, solosaina roa, fanamafisam-peo miisa enina miampy ireo fanaka maro tao an-trano. Niainga tao amin’ny efitrano fatoriana ny afo, ary niampita tamin’ny efitra hafa taorian’izay.
Mpanampy an-trano irery no tao an-trano
Ny mpanampy an-trano irery no tao an-trano tamin’io fotoana io. Efa niomana hivoaka hanatitra sakafon’ny mpianatra izy io no naheno fipoahana. Efa nisy olona nanaraka avy eo alohany tamin’ny fotoana nivoahany ny trano. Tsy tao an-trano ny tompon-trano tamin’io fa nampandrenesina tamin’ny finday. Niezaka namono ny afo tamin’ny rano izy ireo, mandra-pahatongan’ny mpamonjy voina. Tsikaritra tamin’izany ny fisian’ny vola miparitaka teo an-davarangana. Izany zava-misy izany no nilazan’izy ireo fa mpangalatra niditra tao an-trano no nandoro ny trano. Efa misy ny olona ahiahin’ny tompon-trano ho nangalatra sy nanao izao fandoroana ny tranon’izy ireo izao. Efa tonga teny an-toerana namono sy namehy ny afo ny avy amin’ny vondron’ny mpamonjy voina taorian’ny nahandrenesany ny antso. Naharitra adiny roa teo ny fahafehezana ny afo. Marihina fa tsy nisy ny olona naratra sy namoy ny ainy vokatr’izao voina izao.
Mino
Les éléments du CSP7 ont démantelé, avant-hier à Ambohimanarina, une bande de trafiquants de drogue, à l’issue de la filature d’un présumé dealer depuis le marché d’Antohomadinika. Ils ont pris cinq hommes en flagrant délit de préparation et vente de drogue durant leur intervention. Les suspects font actuellement l’objet d’une enquête au CSP7 67 Ha, avant leur défèrement au parquet.
Les éléments du commissariat de police d’Imerintsiatosika ont arrêté pour vol de porc et transport illégal de viande volée, un habitant d’Ambohimandry, mercredi dans la soirée, au niveau d’un barrage routier à Antsorokahitra Imerintsiatosika. Attirés par le comportement suspect de deux hommes, les policiers ont procédé à la fouille de leurs affaires, mais l’un du duo a immédiatement pris la fuite. L’autre capturé sur place, a avoué avoir volé la bête à Ampangabe Imerintsiatosika.
Les hommes du poste de police avancé d’Andohan’Ilakaka ont mis hors d’état de nuire, un présumé chef de gang auteur de la série d’attaques à main armée de ces derniers temps à Andohan’ Ilakaka. Forts de renseignements émanant d’une personne de bonne volonté, les policiers ont débarqué au repère de la bande, mardi. Cependant, le chef du gang a voulu opposer une résistance et utiliser son arme à feu contre les forces de l’ordre, les obligeant de lui tirer dessus.
Une maison à étages sise à Mandrimena Andoharanofotsy était en proie aux flammes, hier peu avant midi. Quatre chambres se trouvant au premier et deuxième étages du bâtiment ont été dévorées par les flammes. Tous les biens immobiliers se trouvant à l’intérieur, tels que des ordinateurs, des baffles et amplis, divers meubles, mais aussi un coffre-fort contenant des centaines de millions d’ariary, ont été réduits en cendre.
Selon des témoignages, une forte explosion a été entendue précédant l’embrasement dans la maison. Les voisins se sont par la suite précipités pour lutter contre le feu qui se répandait assez vite. Les soldats du feu arrivés peu de temps après, se sont démenés pour maîtriser la situation, et sont parvenus à éteindre définitivement les flammes au bout de deux heures.
Selon le propriétaire de la maison, il s’agirait d’un incendie criminel. En effet, la porte en métal de la maison a été forcée. La femme de ménage, seule sur place au moment des événements, elle aussi, avait aperçu le profil de quelqu’un au moment où elle a pris la fuite en constatant l’embrasement. En outre, les voisins ont avancé avoir aperçu un inconnu s’enfuir à toute vitesse des lieux après l’explosion.
ATs.
Suspectée d’avoir tué sa propre fille âgée de 6 ans, une veuve s’est attirée les foudres du fokonolona d’Ambalasoa Antanety à Antsirabe I, avant-hier soir. La foule, insatisfaite des réponses données par la concernée, a failli la lyncher sans l’intervention rapide des éléments du commissariat de Sécurité publique (CSP1) Ambohimena et de l’Unité d’intervention rapide (UIR). Elle a reconnu le meurtre durant son interrogatoire à la police.
La femme a quitté sa maison sise à Ambalasoa Antanety, avant-hier matin avec son bébé âgé de 5 mois et sa fille aînée pour y revenir avec seulement son nouveau-né. Le voisinage n’a rien soupçonné sur le coup, vu qu’elle aurait probablement laissé sa fillette chez quelqu’un.
Cependant dans la soirée, des habitants d’un fokontany limitrophe ont retrouvé le corps sans vie de l’enfant dans un cours d’eau. Ayant immédiatement reconnu l’identité de la victime, ils l’ont emmenée au domicile de l’habitante d’Ambalasoa. Cette dernière a fondu en larmes en voyant le cadavre de sa fille.
Et lorsque les personnes présentes lui ont demandé ce qui s’est passé, la femme a changé constamment de réponses, laissant planer le doute sur son implication dans la mort de l’enfant. La foule a alors commencé à s’attrouper et a réclamé la tête de la suspecte, avant-hier vers 19h. Mais prise de compassion, une personne de bonne volonté a avisé la police.
Dépression et cherté de la vie
Les éléments du CSP1 Ambohimena et de l’UIR sont alors venus convaincre la foule de laisser l’affaire entre leurs mains. Ils ont par la suite conduit la suspecte à la direction régionale de Sécurité publique Vakinankaratra où la police des mœurs et de protection des mineurs a mené l’enquête. Il est alors ressorti de l’interrogatoire que l’époux de la femme est mort quand elle était enceinte de 5 mois de son dernier-né. Elle a reconnu avoir poussé sa fille aînée dans le cours d’eau et l’y avoir laissé se noyer, sans donner plus d’explications.
En tout cas, cet acte ressemble à celui perpétré par une habitante d’Antanetibe Ampangabe, de la Commune rurale d’Imerintsiatosika, le 30 octobre 2024. La trentenaire, veuve et mère de sept enfants, a enterré vivante sa benjamine qui venait de naître. Le nourrisson a survécu et sa mère a été capturée par la gendarmerie. Durant l’interrogatoire, elle a expliqué son geste par la dépression et la cherté de la vie.
LR
Indray mandeha isan-taona ny fanaovana ny ramadany, atao mandritra ny iray volana. Maharitra eo amin’ny 29 na 30 andro eo ny faharetany. Tsy azo tapahina fa raha sanatria tapaka dia soloina amin’ny fotoana hafa. “Mandidy ny mpino silamo hanao ramadan ny boky masina Korany Coran. Tsy maintsy ataon’ny mpino silamo tsirairay avy izany, raha tsy misy ny sampona tsy ahafahan’ireo mpifehy iray manao izany”, hoy ny filohan’ny Fikambanan’ny silamo malagasy (FSM), Abousoary Saïd Arsène. Mahazo alalana tsy manao izany kosa ireo olona sendra tsy fahasalamana na manao “voyage”. Ankoatra izay, fotoana hitsinjovan’izy ireo ny mpiara-belona sy ny ankohonana ary ny fianakaviana ny Ramadany ka maro ireo hetsika ara-tsosialy atao.
Fototra fahatelo iorenan’ny finoana silamo sady tsy azo lavina ny fanaovana fifadian-kanina mandritra ny volana Ramadany. Volana fahasivy ao anatin’ny tetiandro islamika io volana io. Didy tsy azo ivalozana avy amin’Andriamanitra izany, tahaka ny nataon’i Jesoa zanak’i Maria nanao fifadian-kanina nandritra ny 40 andro. Tsy vitan’ny hoe mifehy vava fotsiny ihany fa mifehy ny vatana iray manontolo ihany koa. Ezahina halavirina ireo fomba amam-panao tsy mendrika, mandritra izany. “Fotoana natao handinihan-tena sy hanatonana bebe kokoa an’Andriamanitra ary hitaizana vatana sy fanahy ary saina ny Ramadany”, hoy hatrany izy. Mba hialana amin’ny fahazaran-dratsy fanao rehetra amin’ ny fiainana andavanandro. Ahafahana miatrika ny 11 volana manaraka indray mba tsy hanao zavatra fahatany, toy ny mandainga, mamitaka…
Misy tombontsoa ny fifadian-kanina
Maro ny tombontsoa azon’ ny tsirairay amin’ny fanaovana fifadian-kanina. Eo ny fahazoana ny famindram-pon’Andriamanitra sy ny fibebahan’ny mpino ary ny famafan-tsazy avy aminy azon’ny olona tsirairay avy manatanteraka izany. Eo koa ny fahazoana tombontsoa ara-pahasalamana. “Misakafo foana ny olombelona mandritra ny taona, ilaina maka aina kely amin’ny fisakafoana ihany koa anefa ny vavony”, hoy ny mpino silamo, Razafimandimby Anicet antsoina hoe Moustafa. Nilaza izy fa fotoana hanaovana izany ny fifehezana mandritra ny iray volana. “Miha mitombo ny hery hananan’ny olona iray aorian’ny fifehezana sy ny fifadian-kanina ataony. Mitondra fahasalamana ho an’ny olona ihany koa izany, toy ny fahasitrananan’ny vavony, ny diabeta…”, hoy hatrany izy.
“Tanjona lehibe amin’izany ny fanadiovana ny ara-panahy hahatonga ny olona iray ho tompon’ny tenany sy ho tomponandraikitra tsy misy manara-maso”, hoy hatrany ny filohan’ ny fikambanan’ny Silamo malagasy (FSM), Absouary Said Arséne. Fanampin’izany, ny fahatahorana an’Andriamanitra araka ny voasoratra ao amin’ny “Coran” na Baiboly Masina. Miseho amin’ny alalan’ny fanatanterahana ny didy nolazainy rehetra ary ao anatin’izany ny fibebahana. Misy fepetra ny fibebahana, toy ny fanenenana tamin’ny ratsy natao. Eo koa ny tsy famerenena izay ratsy natao izay intsony ary ny fangatahana famelan-keloka amin’ilay Nahary irery ihany.
Nanampy zaza marary 40 ny fondation Mohammed IV
Nanatanteraka asa sosialy tetsy anivon’ny hopitalin-jazakely Ambohimiandra ny Fondation Mohammed IV, ny alarobia atoandro teo. Hetsika fanaon’izy ireo rehefa vanim-potoan’ny Ramadany tahaka izao. Notolorana “paniers garnis” nandritra izany ireo zaza marary manodidina ny 40 hatramin’ny 50 isa teny an-toerana. Nahitana zavatra maro toy ny ronono, biscuits, fromage, sy ny maro hafa ny tolotra. Ankoatra izay, notolorana vola mitentina 50 000 Ariary avokoa ireo ray aman-drenin’ny zaza marary teny an-toerana. Tanjona tamin’ny hetsika ny hanohanana sy hanampiana azy ireo manoloana ny tsy fahasalamana sy ny fidirana hopitaly izay hatrehan’izy ireo. “Entinay hanamafisana ny fihavanana sy ny firaisankina eo amin’ny samy mpiara-monina ny hetsika tahaka izao”, hoy Hamidou Ali, filohan’ny fondation section Mohamed IV eto Madagasikara, nandritra ny hetsika fizarana teny an-toerana. Ankoatra ny tolotra, nankahery sy nitrotro am-bavaka ary nirary soa ireo zaza marary sy ny ray aman-dreniny ihany koa ny Fondation nandritra izany. Nambarany fa tena ilaina ny fitrotroana am-bavaka sy fankaherezana azy ireo manoloana ny tsy fahasalamana. Nohamafisiny fa mila jerena tsara ny tena maika ka antony nisafidianana hanampy ireo zaza marary eny anivon’ny hopitaly. Ankoatra ny teto Antananarivo, efa nisitraka fizarana sy tolotra tamin’izy ireo koa ny tany Antsirabe, natao ny talata lasa teo. Fianakaviana 150 isa tany an-toerana no nisitraka fanampiana. Nomena vary 25 kg, menaka, ronono ary tsaramaso avokoa izy rehetra ireo.
Nanatontosa : Mino
Nifampizara traikefa sy torohevitra tetsy amin’ny Antenimieran’ny indostria sy ny varotra Antananarivo (CCIA), afakomaly, ireo vehivavy mpitarika eto amin’ny firenena. Hetsika nanamarihana ny Andro iraisam-pirenena ho an’ny zon’ny vehivavy. Lohahevitra tamin’ity taona ity ny hoe « vehivavy, reny, mpitarika : mpisehatra ho an’ny fanovana ». « Manan-talenta manokana isika Malagasy amina sehatra maro », hoy ny minisitry ny Fampiroboroboana ny haitao ara-kajy mirindra, ny paositra ary ny fifandraisan-davitra, Stephanie Delmotte. Ankehitriny, efa mihoatra ny ¼ ny vehivavy mpandraharaha eto Madagasikara. Ilaina, hoy izy, ny fananana toe-tsaina tia mametraka paikady, ny fahaizana miserasera ary mitantana tetikasa raha maniry ho lasa mpitarika. « Afaka mandray ny andraikitry ny lehilahy ny vehivavy noho izy manana fahaiza-mitantana sy maharisika eo amin’ny fandraharahana », hoy kosa ny filohan’ny Fikambanan’ny Orinasa malagasy (Fom), Tsiranana Fiona. Notohizany fa efa maro ny vehivavy mpitarika eo amin’ny rafi-panjakana sy ny sehatra tsy miankina eto Madagasikara. Efa mivoatra, hoy izy, ny fomba fisaina fa tsy toy ny taloha intsony.
Ankoatra izay, voaresaka nandritra ny hetsika ny fampivadian’ny vehivavy ny asany, ny mahareny azy ary ny andraikiny eo anivon’ny fiarahamonina. Tanjona ny hanomezan-danja ny toeran’ny vehivavy ho an’ny fananganana hoavy mamiratra sy hampandroso ny firenena.
Henintsoa Hani
Tsy azo atao intsony ny fanovanana ny sorabola (avenant) amin’ny tsenambaro-panjakana rehefa vita ny fandraisana tanteraka ny asa. Tsy maintsy atolotra ny filankevitry ny minisitra na ny governemanta ny fanaovana azy raha misy. Tsy azo hahitsy koa ny fifanarahana amin’ny vola aloa mialoha (avance) raha toa ka mihoatra ny 1/3 ny fanovana.
Miisa 131 ny tranoheva hampiranty sy hampahafantatra ny vokatra ataony mandritra ny Fepa (Foaran’ny fiompiana sy ny fambolena), andiany faha-17. Mpitsidika 20 000 no andrasana ho avy. Miisa enina ny lohahevitra ho voaboasana mandritra ny efatra andro raha toa ka fifanaraham-piaraha-miasa miisa dimy kosa no hosoniavina amin’ireo fotoana ireo.
Nisitraka fotodrafitrasa sy fitaovana fitahirizana hazandranomasina ny mpanjono any Antanambao Port, akaiky ny reniranon’i Tsiribihina, faritra Menabe. Tafiditra ao anatin’ny tetikasa “GEF6-AMPs” ny hetsika, entina hiantohana ny fitantanana maharitra ny harena voajanahary an-dranomasina sady hanatsarana ny velon-tenan’ny mponina izany.
Hamoraina ny fampirantiana ny asa tanana malagasy any Sina. Nivoitra izany nandritra ny fihaonan’ny masoivohon’i Sina, Ji Ping, sy ny minisitry ny Fizahantany sy ny taozavatra, Dewa Viviane, ny 11 marsa teo. Eo koa ny hetsika maro samihafa hotanterahina eto Madagasikara amin’ny lafiny taozavatra sy kolontsaina.
Midina ifotony ny minisiteran’ny Tontolo iainana sy ny fampandrosoana maharitra (Medd), nanomboka ny 10 marsa teo. Nobeazina sy nentanina ny mpampiasa fiarakodia sy ny kodiran-droa mahakasika ny voka-dratsy ateraky ny setroka maloto avoakan’ny fitaovam-pitaterana, noho ny fanaovana antsirambina ny fikojakojana azy. Nitarika ny hetsika teny Andranotapahina ny minisitra Max Andonirina Fontaine, niaraka tamin’ny Polisin’ny Tontolo iainana (OPJE) ao anivon’ny minisitera Medd, ny Fitantanana foibe ny aro loza ny fifamoivoizana (DGSR) ary ny Antokondraharahan’ny fitaterana an-tanety (ATT). Nampiavaka ny fitsirihana ny fametrahana marika sy famantarana manokana ny fiara sy ny kodiaran-droa hita fa voakojakoja tsara, ka tsy nahitana setroka be loatra.
Hitohy manerana ny faritra rehetra ny hetsika fitsirihana sy fanentanana hiadiana amin’ny fandotoana ateraky ny setroka avoakan’ny fiara sy ny kodiaran-droa. Satria, miteraka voka-dratsy amin’ny fahasalamana sy ny tontolo iainana izy ireny.
Njaka A.
Mifampiankina ny sehatry ny fambolena sy ny fiompiana ary ny jono. Fototry ny sakafom-biby sy sakafon’olombelona ny katsaka. Ambany ny famokarana eto amintsika, mahatratra 100 000 taonina (t) ny filana raha toa ka 150 000 t eo ny vokatra.
Tsy mbola niakatra io tarehimarika io hatramin’izao ka mampananosarotra ny famokaran’ireo tantsaha izay mipaka mivantana amin’ny fihariany sy ny toekarena. « Tokony ho voizin’ny fitondram-panjakana ny fambolena katsaka sy soja mba hanatsarana ny vokatra sy ahafahantsika manondrana izany any ivelany », hoy ny filohan’ny filankevi-pitantanan’ny Malagasy professionnels de l’élevage (MPE), Anjaratiana Nomenjanahary, omaly. Betsaka, hoy izy, ny akora hafarantsika amin’ny sehatry ny fiompiana nefa malalaka ny tany ka azo trandrahina sy ampiasaina. Ambany ihany koa ny fahefa-mividin’ny Malagasy. Mila jerena, hoy izy, ny tantsaha mba handrisihana azy ireo hatrany amin’ny lalam-pihariana ataony.
Fepa
Ankoatra izay, tanterahina ny 8 ka hatramin’ny 11 mai, eny amin’ny MPE Nanisana, ny Tsenaben’ny fiompiana sy ny vokatra azo avy aminy (Foire de l’élevage et de la production animale) andiany faha-17. Hetsika mifanindry an-dalana amin’ny fankalazana ny faha-30 taonan’ny MPE. Hiavaka ny hetsika, haseho mandritra izany ny fiompiana trondro an-tanety. Hisongadina ny maha zava-dehibe ny fambolena sy ny fiompiana ho an’ny fanatsarana ny sakafon’ny Malagasy. Hihaona mandritra izany koa ireo mpisehatra samihafa hanamafisana ny fiaraha-miasany mba hanatrarana ny fahavitan-tena ara-tsakafo. Nanamafy ireo mpikarakara fa tokony hitodika amin’ny tsena ivelany ireo mpisehatra. Notohizany fa anisan’ny mampananosarotra ny sehatry ny fambolena sy ny fiompiana eto amintsika ny zava-misy eto amin’ny firenena, toy ny fahasimban’ny lalàna ka mampiakatra ny vidim-bokatra. Eo koa ny fahalafosan’ireo vidin’ny akora fototra. Marihina, lohahevitry ny hetsika ny hoe « ny fiompiana, fanoitra lehibe amin’ny fahavitan-tena ara-tsakafo sy ny fampandrosoana maharitra an’i Madagasikara ».
Henintsoa Hani
Lors de l’assemblée générale ordinaire de l’association « Ivom-panajariana ny tanànan’ Antananarivo sy ny manodidina » (Ipam) ou Centre d’aménagement de la métropole d’Antananarivo et ses périphériques, hier à Andavamamba, la maire de la Commune urbaine d’Antananarivo (CUA), Harilala Ramanantsoa, a été élue Présidente du conseil d’administration (PCA), pour un mandat de deux ans.
« Nous devons collaborer étroitement et faire preuve d’unité face aux problèmes rencontrés par les communes membres, pour atteindre notre objectif commun », a déclaré Harilala Ramanantsoa.
Un défi de taille l’attend car l’Ipam ambitionne de trouver des solutions durables pour les 38 communes membres, notamment en matière de transport, de gestion des déchets, d’évacuation des eaux usées et de propriété foncière. De plus, l’association entend également à mobiliser des bailleurs de fonds pour soutenir ses projets.
Lors de cette assemblée, tous les maires des 38 communes ont répondu présents. A noter que les communes dans les districts d’Avaradrano, Atsimondrano, Ambohidratrimo et la CUA, sont les membres principaux. Maintenant, l’expansion de l’association a permis d’y adhérer certaines communes d’Itasy et d’Ambatomirahavavy.
MRS
Un jeune homme poignardé à mort à Toamasina, assassinat ciblé de la nouvelle maire de Mangataboahangy, cambriolage filmé par une caméra de surveillance à Ampitatafika, des bandits armés tombés sous les balles des forces de l’ordre… L’insécurité galopante semble atteindre son paroxysme dans le pays, sans parler des dahalo qui sèment la terreur dans plusieurs régions.
Sans conteste, le sentiment d’insécurité est en forte hausse ces derniers temps, qui incite à la prudence, même en plein jour. Alors que depuis le début de l’année, l’Etat a lancé un véritable branle-bas de combat contre ce fléau, parmi les principales préoccupations, qui gangrène la société et freine le développement. D’ailleurs, le chef de l’Etat Andry Rajoelina, s’est fixé pour défi de renforcer les actions et interventions, pour garantir la sécurité des citoyens. « Le Gouvernement est à l’écoute de la population et est à pied d’œuvre pour faire régner l’ordre », a indiqué le ministre de la Sécurité publique, récemment.
Et force est de constater que les forces de l’ordre se mettent sur le pied de guerre sur tout le territoire. Les opérations coordonnées se multiplient qui portent leurs fruits à constater le nombre d’arrestation et de bandits neutralisés. Même les politiques apportent leur contribution, à l’exemple du député dans le 5e arrondissement, Naivo Raholdina, qui mène une opération « Ditra » dans cette localité. Il est important de venir à bout de ce fléau.
En un mot, l’insécurité est l’affaire de tous, jusqu’aux plus hauts sommets de l’Etat, en l’occurrence les responsables directs, en passant par les élus et même les citoyens dont la mobilisation et la participation à l’ordre public sont plus que sollicitées, pour faire face à ce climat d’insécurité grandissante.
Rakoto
Une collaboration renforcée entre le Bureau indépendant anti-corruption (Bianco) et l’Agence de recouvrement des avoirs illicites (Arai), qui viennent de signer un mémorandum d’entente hier à Ambohibao, pour plus d’efficacité dans la mise en œuvre des lois anti-corruption et de recouvrement des avoirs illicites.
La lutte contre la corruption et le recouvrement des avoirs illicites, demeurent un véritable défi pour le Bianco et l’Arai. Pour y parvenir, ils ont décidé d’unir leurs efforts et de travailler en étroite collaboration dans le cadre de la mise en œuvre de la nouvelle Stratégie nationale de lutte contre la corruption (SNLCC). Et ce mémorandum d’entente pour une durée de deux ans renouvelables, permet aux deux parties de renforcer leur synergie dans plusieurs domaines cruciaux de la lutte contre la corruption et de recouvrement ainsi que de la confiscation des avoirs illicites.
L’objectif est d’établir un cadre de collaboration et d’échange de données, d’informations et de renseignements utiles entre les deux parties prenantes, afin de mener à bien et à terme les enquêtes relatives aux infractions de corruption, de blanchiment de capitaux ou encore de détournement de biens et deniers publics.
Echange de données et d’informations
Dans ce sens, le Bianco est tenu de coopérer avec l’Arai, pour faciliter la récupération des biens saisis et gels aux fins de recouvrement des avoirs illicites. Il devra également transmettre des informations et renseignements requis par l’Arai, pour pouvoir exécuter les décisions de gel, saisie ou confiscation. Le bureau anti-corruption devra aussi fournir des expertises spécifiques en vue de renforcement des capacités en matière de lutte contre la corruption. De son côté, l’Arai devra également fournir les informations nécessaires au Bianco et garantir la saisine des biens et leurs conservations.
Pour afficher sa détermination à aller de l’avant dans la lutte contre la corruption, le DG par intérim de l’Arai, Rado Rajhonson Andrianjatovo, ainsi que des cadres de l’organe, ont déposé leurs déclarations de patrimoine auprès du Bianco. « L’obligation de déclaration de patrimoine est instituée par la loi, afin de promouvoir la transparence dans l’exercice des fonctions publiques, garantir l’intégrité des serviteurs de l’Etat et de restaurer la confiance du public envers les Institutions », a d’ailleurs rappelé le DG du Bianco, Gaby Nestor Razakamanantsoa.
T.N
Niverina indray ao amin’ny Lakandranon’i Mozambika, halina na anio maraina, ilay rivodoza Jude rehefa avy any Mozambika. Tombanana hiditra an-tanety eo anelanelan’i Morombe sy Saint Augustin izy, rahampitso tolakandro, amin’ny tanjaka Tempête tropicale moderée (80 km isan’ora ny rivotra hiaraka aminy).
Manoloana izany, entanina sahady ny mponina amin’ny faritra sy distrika: Atsimo andrefana, Androy, Anosy, Morondava, Manja, Ihosy, Iakora, Befotaka, Midongy Atsimo ary Vangaindrano hiomana ka hampihatra ny fepetra mahakasika ny filazana fanairana miloko maitso.
Tany amin’ny 1 130 km avaratra andrefan’i Morombe no nisy ny foibeny, omaly maraina. 45 km isan’ora ny rivotra miaraka aminy, arahina tafiotra 55 km isan’ora any an-dranomasina. Tsy nihetsika firy izy tato anatin’ny adiny enina farany. Entanina ny mpampiasa ranomasina manomboka eo Besalampy ka hatrany Taolagnaro tsy hiandriaka intsony manomboka anio maraina.
Vonjy